Un vi que traspua sentiments
|
Bem no coração do Alto-Minho
rodeada pelas serranias ora nuas e al-cantiladas, ora suaves e cobertas de
fron-dosa vegetação, que do Oural a Sudeste as abraçam pelo Nascente, apenas deixando uma
nesga por onde é possível contemplar o sereno aconchego do Sol a Ocidente; entrecortada ora por
profundos, ora bucólicos vales, em que o silêncio dominador apenas é
perturbado pelo crepitar de límpidas águas nas fragas dos leitos de rios e
riachos, por onde outrora caminhavam devotos peregrinos rumo a Santiago de Compostela, aquí e alí
enxameados por recônditos lugarejos onde, nas cálidas noites de Estio, ou ao
fogo acolhedor das lareiras em Invernos rigorosos, Celtas, Romanos e fieis seguidores do fundador da Portugalidade foram fazendo história;
pejada de reminiscências de um passado rico de tradições patentes na quietude dos espigueiros e
lages de granito, expoentes de uma vida comunitária, e na fidalguia de
inconfundíveis solares, espraia-se uma paisagem paradisíaca – são as Terras da Nóbrega
e da Arcobriga hoje conhecidas por
Ponte da Barca e Arcos de Valdevez. Terras de senhorio laicas e religiosas,
as-sumiram em tempos de antanho, e durante séculos, importância capital que
lhes adveio do contributo civilizacional que forneceram e da situação geo-estratégica que possuíram; disso são testemunhos indeléveis os achados arqueológicos e
alguns topónimos, ainda vi-gentes, que remontarão à alta Idade Média
e a ocurrência, algures de combate decisivo que veio a determinar o reconheci-mento de D. Afonso Henriques como fundador da nacionalidade e rei – o
primeiro de Portugal. Terras de gente laboriosa, cordata e de
lhano trato, em que à rusticidade se associa a fidalguia, à azáfama a tradição, à evolução onde a autenticidade labuta diá-ria, quantas vezes desde o dealbar da
manhã até noite
cerrada, se reparte entre o asseio da casa e o trabalho dos campos dispersos
em exíguas parcelas roçando o inimaginável. Neste paraíso, em que a maõ do homem, tantas vezes desumana, ainda não desvirtuou os atractivos e a beleza natural, tem o seu
berço o Vinho Verde de Ponte da
Barca, bem nascido nesta terra de eleição e criado com enlevo e carinho. A vinha, quer ela consista em videiras
distribuídas à volta dos campos trepando às árbores, quais toalhas de linhos
debrodadas a renda, quer em ramadas ou ainda instaladas de forma contínua é
devotando um desvelo que só tem paralelo numa paternidade assumida; no vinho
oriundo de castas, algumas delas recentemente recuperadas, que, nesta terra
de eleição têm o seu solar, se consubstáncia a trilogia Dádiva de Deus, Arte e Saber do Homem. Medianamente alcoólicos, ligeiramente
ácidos, harmoniosos e frutados, os vinhos brancos são os resultados de um
correcto encepamento, uma adequada tecnologia e uma sensibilidade pessoal
nata, só ao alcance de eleitos; os tintos denotam e fazem realçar uma feliz
conjugação entre dos encepamentos distintos, assentes numa tradição que se perde nos tempos da história. Vinhos de eleição, produzidos em terra de
eleição, elaborados por eleitos, a harmonia organoléptica que os enformam não
tem paralelo em qualquer outra zona da Região
dos Vinhos Verdes. |
En ple cor de l’Alto-Minho
rodejada, per serralades ara nues
i penya-segats, ara suaus i cobertes de frondosa vegetació, que amb l’Oural a Xaloc les abracen per
Llevant, deixant només una gaia per on és possible contemplar l’apropament serè del sol a Ponent;
solcada per valls, ara profundes, ara bucòliques, on el silenci dominador
només és destorbat pel crepitar de límpides aigües a les lleres de mala petja
de rius i rierols, per on en altres temps caminaven devots pelegrins cap a Santiago de Compostela, ací i allà
eixams de llo-garrets recòndits on, a les càlides nits de l‘Estiu, o a l’escalfor acollidora
de les llars de foc als Iverns rigorosos, Celtes, Romans i fidels seguidors del fundador de la Portugalitat anaren fent història;
petjades de reminiscències d’un passat ric de tradicions paleses en la
quietud dels trills i les lloses de granit, exponents d’una vida comunitària,
i en la noblesa d’inconfusibles llinatges, s’esplaia un paisatge paradisíac –
són les Terras da Nóbrega i de l‘Arcobriga avui conegudes com Ponte da Barca i Arcos de Valdevez. Terres de senyoratges laics i religiosos,
assumiren en temps d’antany, i durant segles, importància capital fruit de la
contribució civilitzadora que aportaren i de la situació geo-estratègica que
posseïen; d’això en són testimonis indelebles les restes arqueològiques i alguns topònims encara vigents, que remunten a l‘alta Edat Mitjana i a fets, en llocs de combat decisiu que
determinaren el reconeixement definitiu de D. Afonso Henriques com a fundador de la nacionalitat i rei – el
primer de Portugal. Terres de gent feinera, assenyada i de tracte planer,
on la rusticitat s’associa amb noblesa, l‘afnyar-se amb tredició, amb
l‘evolució, on l‘autèntica tresca diària, quantes vegades de sol a sol, es
reparteix entre l‘endreça de la casa i el treball al camp, dispers entre
exígües parcel·les ratllant l‘inimaginable. En aquest paradís, on la mà de l‘home, tantes vegades
inhumana, encara no ha destruït els atractius i la bellesa natural, té el seu
bressol el Vinho Verde de Ponte da Barca, ben nascut en aquesta
terra elegida i criat amb embadaliment i estimació. La vinya, ja sigui amb parres distribuïdes al voltant
dels camps i enfilant-se als arbres, com vels de lli brodats amb randes, ja
sigui amb “ramadas”(*) o fins i tot plantades de forma contínua, palesa una
condícia que només té paral·lel en una paternitat assumida; en el vi fet de varietats, algunes d’elles
recentment recuperades, que, en aquesta terra d’elecció tenen el seu casal,
es consubstancia la trilogia Regal de
Déu, Art i Saber de l‘Home. Mitjanament alcohòlics, lleugerament àcids, harmoniosos
i afruitats, els vins blancs són resultat d’un correcte cupatge, una adequada
tecnologia i una sensibilitat personal nata, només a l‘abast d’elegits; els
negres denoten i fan realçar una feliç conjugació entre dues varietats
distintes, assentada en una tradició que es perd en el temps de la història. Vins d’elecció, produits en una terra d’elecció,
elaborat per elegits, l‘harmonia organolèptica que els conformen no té
paral·lel a qualsevol altra zona de la Região
dos Vinhos Verdes. (*) “ramadas”. Veure-ho a la capçalera de l’índex, en
l‘opció: Coneixes el vi verd? |
Text d’una
etiqueta de luxe, en portuguès,
que porten com a penjoll algunes ampolles.
|
|